Nutrició Fertilitat
Nutrició i Fertilitat
L'alimentació és un acte molt important que duem a terme dia a dia.
Del que mengem, farem i construirem les estructures del nostre cos i induirem un tipus de funcionament intern. Per tant, l'alimentació té novament, un paper fonamental.
Avui dia, el comú és fer un excés de consum en greixos saturats, àcids grassos trans, un excés de consum de carn animal, en productes processats i refinats, poca ingesta de verdura, etc… que porten a mantenir de manera constant un desequilibri en la dieta que acaba provocant una alteració interna i respecte a la fertilitat s'ha relacionat amb un efecte perjudicial. D'altra banda, la ingesta d'hidrats de carboni complexos, fibra, grasses monoinsaturadas i àcids grassos omega 3 està relacionat amb l' efecte contrari i per tant, beneficiós per a la fertilitat.
L'alimentació saludable parteix de la base de trobar l'equilibri entre els aliments i un patró a la nostra activitat. En les bases per a seguir una alimentació equilibrada és té present assegurar les correctes aportacions tant en macronutrients com en micronutrients, però abans cal treballar sobre la simptomatologia per a obtenir un estat de salut òptim, i en aquest punt, entren en joc diversos aspectes a millorar, com poden ser els problemes digestius tant gàstrics com intestinals, la desintoxicació de l'organisme, el bon descans, l'activitat diària i l'esport, els cicles menstruals sans, etc.
Nombrosos estudis marquen que una situació nutricional adequada juga un paper clau per a l'abordatge de la fertilitat.
En relació als factors directes i concrets que estan associats amb la infertilitat, es destaquen l'edat avançada dels pares, la presència d'alteracions en l'aparell reproductor i de malalties com l'obesitat, la síndrome d'ovari poliquístics (SOP), endometriosi hipotiroïdisme, entre altres, l'exposició a contaminants del medi ambient i l'estil de vida.
En quant a l'estil de vida, s'ha observat que el seguiment de dietes desequilibrades en energia i nutrients, el sedentarisme, la presència d'estrès, el consum de tabac, alcohol
i altres drogues, com la marihuana o la cocaïna, i l'ús d'anticonceptius influeixen negativament en la fertilitat.
Així mateix, també estan associades les alteracions a nivell hormonal femenines; que poden presentar períodes anovulatoris, amenorrea, fases lúties curtes o absents, o masculines; on hi ha una disminució de la producció, viabilitat i motilitat dels espermatozoides i de l'apetit sexual.
Macronutrients relacionats
L'evidència científica disponible indica que tant el tipus com la quantitat d'hidrats de carboni poden condicionar la fertilitat d'homes i dones. En aquest sentit, s'ha observat que el seguiment d'una dieta rica en aliments amb una càrrega glucèmica baixa es relaciona amb una millora de la fertilitat relacionada amb l'ovulació a través d'una millora en la sensibilitat de la insulina en les dones i de la qualitat del semen.
En quant a les proteïnes, s'ha observat que el reemplaçament de proteïnes d'origen animal per vegetal en la dieta afavoreix l'ovulació. En un estudi realitzat per Chavarro et al. es va observar que el risc d'infertilitat per anovulació es reduïa a més de la meitat en dones que seguien dietes en les quals el 5% de l'energia total procedia de proteïnes d'origen vegetal.
Respecte als greixos, s'ha observat que la ingesta elevada de greixos saturats s'associa negativament amb la quantitat d'espermatozoides i que els greixos trans incrementen la resistència a la insulina, per la qual cosa augmenta el risc de presentar alteracions en l'ovulació i en la qualitat dels espermatozoides. De manera contrària, el seguiment de dietes riques en greixos insaturats sembla tenir un efecte beneficiós en la fertilitat en dones i en homes.
Vitamines implicades
La vitamina B12 és necessària per al desenvolupament i la funció de la placenta. La vitamina A afavoreix la síntesi de les hormones sexuals, participa en l'espermatogènesi, protegeix del mal oxidatiu a l'òvul i a l'espermatozoide i facilita la implantació de l'òvul fecundat. Així mateix, és de gran importància en el desenvolupament de la placenta i en la organogénesis i en la embriogénesis.
La vitamina D està associada amb el manteniment de la reserva ovàrica, perquè afavoreix la síntesi d'hormona antimülleriana. En la dona, la seva deficiència està relacionada amb la resistència a la insulina, SOP i miomes uterins. En l'home, la seva deficiència està associada amb menors concentracions de testosterona. En aquest sentit, és important tenir en compte que tant l'excés com la deficiència de la vitamina tenen un efecte negatiu en la quantitat i en la qualitat dels espermatozoides.
Les vitamines C i E són essencials en la reproducció a causa de la seva funció antioxidant, ja que contraresten els efectes de l'estrès oxidatiu sobre els òvuls i els espermatozoides. A més, la vitamina E facilita la implantació de l'òvul fecundat i ambdues són necessàries per al desenvolupament i funció de la placenta.
Minerals implicats
L'aportació adequada d'alguns minerals pot ajudar a millorar la fertilitat.
El calci té un paper de gran importància en l'espermatogènesi i en la motilitat, en la hiperactivació i en la reacció de l'acrosoma de l'espermatozoide, la qual cosa és indispensable perquè es dugui a terme la fertilització de l'òvul.
El ferro afavoreix l'ovulació, intervé en la implantació de l'òvul fecundat i redueix el risc de desenvolupar complicacions a l'inici de l'embaràs. A més, és indispensable per al creixement i el desenvolupament del sistema nerviós del fetus.
El zinc juga un paper essencial en la fertilitat, perquè protegeix a l'espermatozoide i a l'òvul del mal oxidatiu, participa en la embriogenesi, en l'estructura i en la funció placentària i en el creixement i desenvolupament del sistema nerviós del fetus. En l'home, el zinc juga un paper de gran rellevància en el procés de reproducció pel fet que participa en el desenvolupament normal testicular, en la síntesi de la testosterona i influeix en la maduració, en la quantitat i en la mobilitat dels espermatozoides.
El seleni és un nutrient essencial per a la reproducció, el desenvolupament i la funció de la placenta i el creixement i el desenvolupament del sistema nerviós del fetus. Ajuda a reduir el mal oxidatiu dels espermatozoides i dels òvuls i participa en la síntesi de la testosterona i, per tant, en l'espermatogènesi.
Finalment, donada la seva participació en la síntesi d'hormones tiroïdals, el iode és essencial en el manteniment de la fertilitat. És necessari per al desenvolupament i la funció placentària i per al creixement i el desenvolupament del sistema nerviós del fetus. La seva deficiència s'associa amb un major risc d'avortament espontani i amb malformacions congènites.
Irene M. Buitrago
Nutricionísta Col. CAT 001519
